Més reflexions

Bones,


Al llarg dels diferents dies que he passat a l'escola, m'he pogut fer càrrec d'alguna classe i, per diferents motius, d'algun alumne diferent als de les demandes fetes.

Sovint, aquests petits encàrrecs de fer alguna classe, que personalment, agraeixo per la possibilitat que em donen de poder posar en pràctica els meus coneixements i habilitats (competències) com a docent (recordo que sóc educador social), venen donades per la base de l'ideari del Cintra: l'atenció tutorial. És a dir, la mediació que fan els docents amb l'alumnat de forma individual amb les dificultats de tota mena, sobre tot de relació, però també de progrés i adaptació en els processos educatius individuals, que implica una atenció el més ràpida possible i a la que es dóna prioritat.

Com a tota situació que pretén crear un context adient en el qual es pugui dur a terme un procés educatiu (parlo ara específicament de les situacions educatives) hi ha un establiment d'objectius comuns, una negociació, un coneixement, un establiment de "pacte" tàcit de relació, uns rols, un temps... La creació de context no és una cosa que es faci del no-res.

M'he trobat, doncs, que mentre aquest context s'anava perfilant, he hagut de posar totes les meves estratègies en marxa i, sovint en un procés d'assaig - error, trobar les més acceptades, consensuades, en definitiva les més adients (que no les platòniques, modèliques, de manual) entre totes les parts implicades: jo - els alumnes - els continguts.

Lluny, molt lluny, d'aquells "no em fan cas", "no es pot amb aquests", "no respecten res", "no els interessa"... sempre m'ho he pres com un "encara no he trobat el què i com" perquè responguem al "per què i per a què".

Trobo molt normal que tinguin actituds de mesura, tempteig: al cap i a la fi, qui es fica fins a la cuina a casa seva he estat jo. Cal que em donin permís i també sigui casa meva, sense oblidar-nos quin és el nostre paper i on estan els límits.

La part afectiva, relacional i motivacional són bàsiques per a construir el context, dins de l'acceptació i el respecte. Això no és, ni de bon tros, quelcom màgic que es dóna o no. Implica molta feina de reflexió i de compartir.

Seguiment NEE

Faig un breu resum de seguiment dels nois amb necessitats educatives específiques i dels que ja he fet alguna entrada.

En Z.:

Degut a les seves dificultats en lectura, no veu la globalitat de la lectura i, per tant, hi ha una baixa comprensió. En canvi, si se li ajuda a repassar allò que ha llegit, el comprèn bé i pot fer els exercicis de comprensió i vocabulari. Crec que és una dificultat derivada de la poca pràctica lectora.

Sempre li costa venir amb mi, es fa el ronso, però acaba acceptant. Individualment, és força proper i és conscient de les relacions i els rols de cadascú, i els respecta. Encara que té estones en què intenta "colar-la" i és necessari estar a sobre d'ell perquè mantingui l'atenció. Procuro variar força l'activitat i no deixar-li passar els "despistes", a més mirar d'establir un cert vincle relacional i d'acceptació mútua.

Manté una assistència força irregular. Sovint, arriba tard o no ve. Això constitueix un entrebanc de cara al seguiment d'una línia constant i l'assoliment de competències (no només lectores)

En S.: pel que fa a la lectura, presenta unes dificultats molt semblants a les d'en Z. Potser necessita més ajuda a l'hora de realitzar els exercicis, però manca la pràctica lectora.

En algun moment he pogut observar, fora del suport individualitzat, que té algun problema relacional. Algun company o companya critica la seva manera de vestir i aparença. Tot i així, al seu grup classe, sembla que no hi ha problemes greus.

Vaig proposar-li que em portés alguna lectura (la que fos: un còmic, un conte, un llibre...) que li agradés. La meva idea és facilitar la pràctica lectora en base a la motivació per lectures que per a ell sigui atractiva, motivadora i significativa.

Una de les formacions d'equip que es fan a l'escola és l'ILEC, l'Impuls de la LEctura (veure referències bibliogràfiques). En aquesta formació ens van presenta els eixos de la competència lectora: Saber llegir - Llegir per a aprendre - Gust per llegir. Aquest últim és quan es crea l'hàbit de la lectura.

En aquesta formació es va parlar de la relació previ-nou, de la construcció de significat. I d'atribuir sentit a allò que és va llegint. D'aquí ve la meva intenció d'introduir lectures motivadores i significatives per a ells.

També es va parlar de la necessitat d'adquirir estratègies de control i supervisió d'allò que es llegeix, metacognitives. I, seguint la línia, la meva idea d'utilitzar estratègies, senzilles, de repàs d'allò que es llegeix (i s'escriu)

Referències bibliogràfiques

ILEC. Consultat el 2 de desembre de 2015 a
http://xtec.gencat.cat/ca/projectes/lectura/impulslectura/

Cap a on tirar...

Bones,


En l'última tutoria que vaig fer amb la meva tutora al centre, vam avaluar un seguit de punts de la meva intervenció.


En general, la meva opinió és  positiva, així com la del centre vers la meva actuació. Vaig valorar, i també estava d'acord la tutora, en què fóra convenient que agafés més protagonisme en la classe d'educació física.
Trobo que, a aquestes alçades de curs, els i les alumnes ja em coneixen i ja podria formar un tàndem amb tots els ets i uts amb la professora de cara a portar la classe d'educació física. Cal, però, i així ho vaig comentar, que la meva figura desapareixerà, i per tant, el funcionament general de l'assignatura no s'hauria de veure destorbat per aquest fet, sinó que és necessari aportar eines, recursos d'optimització de cara al futur.


També vam valorar el procés amb els dos nois amb dificultats en competències lingüístiques i comunicatives. Tots dos vam estar d'acord en què és, i serà, un procés lent i ple d'entrebancs. Però no ens arronsem davant l'objectiu que els nois assoleixin un grau de competència suficient en català i castellà.


Per últim, vaig exposar les meves idees sobre cap a on podria anar encaminar la meva intervenció. Hi ha tres temes que podrien ser "candidats" (encara que no excloent, ja que es pot treballar la resta):
- Proporcionar eines per a la millora de la lectura i comprensió lectora. Atenció a les necessitats educatives específiques d'alumnes amb dificultats, escola inclusiva.
- Optimitzar els processos d'ensenyament i aprenentatge en l'àrea d'educació física.
- Aprenentatge i servei. Millora de les metodologies educatives.


Ara cal que ho acabem de parlar amb l'equip.

Taps pel Nacho

Els alumnes del Cintra participen d'accions solidàries.
Recullen taps de plàstic d'envasos fets servir i, cada cert temps, el duen a la seu de ASDENT


Aquí us deixo l'enllaç www.asdent.es on us explicaran millor els diferents projectes, i d'on sorgeix.

Reunió d'equip

Hola,


en aquesta entrada comentaré l'última reunió d'equip.


La reunió va ser conduïda i dinamitzada per la directora i la cap d'estudis.


Primer de tot, es van fer un seguit d'informacions vàries:


- Resolució d'un conflicte entre alumnes.
- Informacions i concreció d'activitats de cara al 20è aniversari, que se celebrarà l'any vinent.
- Informacions organitzatives de l'equip: alguna baixa i com es cobrirà
- Organització dels equips d'alumnes que aniran a fer l'entrega de taps de plàstic.


Aquesta última informació forma part d'un projecte solidari del que parlaré en una entrada a banda.


En segon lloc, es va compartir informació curs per curs, del funcionament i de casos destacables: canvis personals, grupals, procés de cada un, possibles factors que entren en joc, etc.


Trobo que, per les característiques de l'escola, amb un nombre reduït d'alumnes a cada curs i aula, i que el professorat és compartit a diversos cursos, així com per tenir uns objectius d'intervenció comuns, va molt bé que es comparteixin les informacions de l'alumnat, aquelles que poden incidir en el seu procés educatiu a l'escola.


La reunió va ser efectiva i eficaç, amb la possibilitat d'aclarir dubtes, de formular qüestions i fer aportacions. Es va complir la temporalització correctament.

Aprenentatge i Servei.

Hola,


Continuo avui amb la formació en Aprenentatge i Servei (APS)  que vam encetar fa uns dies i que ja vaig referir-me en una entrada anterior al blog


Només faré unes reflexions arran d'aquesta formació, tot relacionant-les amb la Concepció Constructivista de les Activitats d'Ensenyament i Aprenentatge, que podem veure a l'assignatura de Psicologia de la instrucció, sobre tot.


La primera idea és que, l'escola, està immersa en un territori concret, on desenvolupa les seves activitats i hi ha tot un seguit d'interrelacions. És a dir, està contextualitzada en un lloc, un moment i amb unes interaccions. L'APS intenta fer-nos mirar vers aquesta idea. O, com van resumir les formadores en una paraula que es desdobla en dos:

NOS - ALTRES

Són activitats que es realitzen en temps lectiu. Això implica que hi ha un seguit de rols, una relació entre aquestes persones, i amb els continguts curriculars. Ens remet, clarament, al triangle interactiu alumnes - professors - continguts. Aquestes activitats tindran, clarament, uns continguts curriculars a treballar

També van ressaltar que les activitats d'APS incrementen la responsabilitat i el compromís. Els professors, en un inici, han d'organitzar i seqüenciar molt bé les activitats que es desenvolupen i com es presenten, sempre mirant com s'organitzen, busques recursos, informacions, col·laboren. I han d'anar retirant-se: concepte de mediador i guia, bastiment.

Les activitats en l'APS sempre han d'estar pensades a partir dels interessos, necessitats, propòsits dels alumnes

Dificultats en la lectura

Hola,


tal i com vaig dir en l'anterior entrada, avui parlaré sobre les dificultats que presenten dos nois de 3r de l'ESO, que formen part de la demanda inicial que em van fer la cap d'estudis i els tutors de 3r. Són el S. i el Z.


Començaré per les característiques comunes a grans trets, dins de la seva individualitat, diversitat:

• Ambdós són nois nouvinguts. No dominen la llengua vehicular de l'escola a nivell expressiu, encara que sí l'entenen prou bé. Llegeixen sil·làbicament.
• Van estar escolaritzats tant bon punt van arribar a l'Estat, però no fa gaires anys.
• El seu nucli de relació fora de l'escola són persones del seu país, afins culturalment i lingüística. Per tant, tenen pocs contextos on hagin de fer servir alguna de les llengües oficials a Catalunya.
• Dominen prou bé l'alfabet llatí en les seves diferents formes.

Pel que fa a les diferències més destacables entre els dos:

• En S. acut a l'escola a diari. És molt responsable en les seves coses i en les tasques que li encomanen. La seva motivació de cara a la lectura, és la motivació sobre tot extrínseca i per poder tenir una altra eina que el permeti presentar-se a la resta millor. Cal estar a sobre d'ell i anar guiant l'activitat estructuradament i pas a pas.
• En Z. presenta un absentisme força elevat: algun dia a la setmana, no assisteix. Quan ve, he observat que té cara de cansament, possiblement no dorm prou. No presenta gaire motivació, li costa mantenir un mínim d'atenció en allò que fa. En canvi, és força autònom quan se li retira l'ajut perquè ha intentat evitar la feina de mil formes.

Ambdós, a més, presenten alguna mancança d'hàbits, com ara la postura i tenir el material preparat. Paro molta atenció a aquestes coses.


De moment, estic seguint la següent organització d'activitats de lectura a cada sessió (adaptat de Rueda i Sánchez, 2000; p. 50):

• L'atenció als dos nois és individualitzada i, gairebé sempre, en un espai a banda.
• Fem una lectura prèvia, en silenci, i assenyalant aquelles paraules que poden presentar alguna dificultat, qualsevol: significat, de pronunciació, etc., la que sigui.
• L'alumne s'encarrega de llegir al seu ritme en veu alta una oració simple d'una narració. Jo en llegeixo la següent a poc a poc. Si hi ha alguna paraula que no decodifica bé, li assenyalo.
• Mirem les paraules que presenten alguna dificultat, les que ha assenyalat l'alumne i les que he assenyalat jo.
• Parafraseja el significat de manera que ell mateix pugui entendre la paràfrasi, ell i jo. Faig preguntes, tot connectant la seva explicació amb el text i la meva comprensió.
• Fem exercicis de comprensió, vocabulari, relació. Són exercicis que poden fer autònomament i sempre diferents.

Referències bibliogràfiques:




Rueda, M; Sánchez, E (2000) Les dificultats d'aprenentatge de la lectura i l'escriptura. A M. Sánchez (Coord.) (2000) Dificultats d'aprenentatge i intervenció psicopedagògica. Barcelona: UOC

Petita reflexió.

Bones,


El passat dimecres, vaig participar en l'activitat d'Educació física amb 1r i 2n de l'ESO.
Sovint ens deixem endur per dinàmiques i inèrcies que dificulten que ens puguem fixar en petits detalls.
Ja vaig comentar que una de les demandes provenia, precisament, context, sobre tot relacional que s'estava generant a aquesta assignatura entre els alumnes de 1r i 2n, gens afavoridor de la realització de l'activitat i on cal esmerçar molts esforços per tal de continuar endavant.
Cal valorar més, penso, a aquells que, tot i els estímuls que reben i les relacions que s'estableixen i que pertorben la dinàmica, segueixen les activitats de forma motivada i autònoma. Crec que estic en una situació realment privilegiada per poder observar a aquests alumnes "desapercebuts", els nois i noies "fantasma" que no destaquen especialment, no donen problemes, o no sobresurten, però que tenen tot el dret de la nostra atenció.
Aquest ha estat el cas d'en P. i així ho he comentat amb la professora que, a la seva vegada, li ha transmès al noi: ha seguit correctament la classe, encara que no destaca per les seves capacitats físiques, amb esforç i passant desapercebut, a l'hora que mantenint una bona relació amb la resta.
Aquesta reflexió me l'he feta molt sovint al llarg de la meva vida professional. De vegades, per molt que ens ho recordem, ens perdem en el marasme i, jo personalment, de tant en tant, haig d'aturar-me i recordar-m'ho.


En la pròxima entrada, faré un breu seguiment dels dos nois amb els que treballem la lectura.


Fins aviat.

Reunió d'equip

Hola,

Avuiparlaré sobre una reunió d’equip. Destaco aquesta per tres raons: va ser la primera a la que vaig assistir com a membre de l’equip; i la segona, perquè considero que va recollir tot un seguit d’aspectes de diagnòstic i actuació,  perspectiva psicopedagògica molt clars; per últim, perquè feia molt de temps que no participava en una reunió d’equip on tothom, des de la seva perspectiva, i dins el respecte, la reflexió i la valoració, va aportar coneixements i estratègies. Es nota una tradició de treball en equip molt consolidada i efectiva.

A la primera part de la reunió, es van fer un seguit de comunicacions informatives i organitzatives. Un cop fetes, l’equip directiu, encapçalat per la directora i la cap d’estudis, anunciaren que aquesta reunió es reorientava de cara a poder tractar un tema candent i que afectava a tota l’escola.

Així doncs, es va tractar un fet succeït el dia anterior: un conflicte greu entre un alumne i un professor de taller. Per raons de brevetat i de codi deontològic, no explicaré aquí fil per randa el desenvolupament de la reunió. M’interessa més destacar aquells aspectes que considero importants de cara a la construcció d’un relat del fet de forma col·laborativa i encarat a la prevenció i millora de la qualitat de l’educació en l’escola Cintra.

S’inicia un procés de contextualització, recollida d’informació de totes les parts (testimonis, professor, noi, família), anàlisi, reformulació i establiment de primeres accions, encara que es té una òptica més general: clima general, estratègies per afrontar situacions semblants, estratègies de prevenció, adequació al Projecte educatiu, punts febles (per exemple, la possible dependència de la presència dels tutors), punts forts

El resultat van ser tot un seguit de propostes d’acció, després de seleccionar les més adients: recuperar el clima relacional de respecte, necessitat d’acompanyament en situacions d’aquesta mena i fer mediació entre les parts implicades, conjuntament amb un treball familiar. Aquestes estratègies, repeteixo, van ser

Va ser una reunió productiva, efectiva i eficient, sota el meu punt de vista.

Necessitats educatives específiques

Bones,


Un altre de les demandes inicials que em van fer des de l'escola en iniciar les pràctiques, va ser la d'atendre a un noi amb dificultats lecto-escriptores.
Us faig una breu caracterització del noi. En S. és un noi que cursa 3r. de l'ESO a Cintra. No fa gaire que va venir de Bangladesh. El seu domini verbal del castellà o el català és minso i té moltes. Aquest fet comporta tot un seguit de dificultats que afecten, bàsicament, a aspectes: de coneixement, afectius i relacionals, i d'atenció.
El tutor em va proporcionar material adaptat al S., amb tot un seguit de lectures curtes, amb preguntes de comprensió i vocabulari.
En un principi, el noi va presentar certa reticència a haver de sortir de l'aula ordinària amb mi, però té un caràcter afable i de seguida va acceptar l'ajuda. També haig de remarcar que està molt motivat per poder llegir correctament i poder fer-lo davant dels companys, com un igual.
Vaig mirar d'estructurar la sessió: primera lectura en silenci, aclariment de dubtes de vocabulari, lectura compartida entre els dos i preguntes de comprensió. Per últim, fèiem les preguntes de la fitxa.
Les reflexions que faig, són:

• El noi s'adona que les lectures són per a infants. Miraré de trobar material més adient a la seva edat.
• Costa que llegeixi en silenci, que implica que tampoc mogui el llavis sense so. El procés de lectura és més ràpid si s'acostuma a llegir de forma totalment interna, així com millora la comprensió donat que el cervell pot dedicar més recursos a aquesta. Treballarem en aquest sentit.
• Té dèficits de vocabulari, fins i tot el més senzill, quan es declina. Per exemple, distingir un sufix diminutiu, trobar l'arrel de la paraula. Es pot mirar de fer exercicis en aquest sentit.
• Millorar els vincles amb mi.

La següent entrada, la reunió d'equip.


Fins aviat.

Formació APS

Bones,


Tal i com vaig comentar, faria entrades sobre la formació que es duu a terme al Cintra.
Al llarg d'aquest primer trimestre, es fa la formació d'Aprenentatge i Servei (APS) i la d'Impuls de la Lectura (ILEC)
De moment, faré cinc cèntims de la primera, l'APS.




Durada: tres sessions de dues hores
Participants: oberta a tot l'equip de l'escola.




Què és l'APS:
Breument, és un projecte educatiu amb utilitat social que descobreix el voluntariat als joves i els anima al seu compromís. Per tant, és la suma de finalitats educatives i finalitats solidàries.
Té, per tant, dos eixos: l'eix dels aprenentatges escolars, els quals es treballen dins els projectes; i l'eix del servei a la comunitat. És un servei de qualitat i un aprenentatge sistematitzat.
Beneficia a les persones que presten el servei i, a través d'aquest fan un seguit d'aprenentatges, i als seus destinataris.
L'APS no és:

• Un projecte de voluntariat ben plantejat
• Un projecte de voluntariat feble i poc sistematitzat
• Un treball de camp o les pràctiques d'una assignatura.

Si voleu saber més, consulteu la pàgina web,




www.aprenentatgeservei.org




En la pròxima entrada, relataré les meves experiències més destacades de la participació a l'Escola Cintra.




Fins aviat

Primeres demandes

Us faig un petit tast dels primers dies com a psicopedagog a l’escola Cintra.

El dia 9 de setembre vaig fer una primera reunió amb la cap d’estudis, que alhora és la meva tutora de pràctiques al centre. En aquesta primera trobada, vam establir les primeres línies de treball i els dies i horaris de pràctiques, que serien:

• Dimecres de 9 a 13:30 hores;
• Divendres de 9 a 13:30 hores i de 13:30 a 15 hores reunió d’equip, de seguiment i formació.
• Hi ha la possibilitat de participar de formacions alguns divendres a la tarda.

Des del primer dia em vaig integrar a la dinàmica de l’escola.

Els primers encàrrecs que vaig rebre, fets pels tutors amb el vist-i-plau i coordinació de l’equip directiu, van ser:

-          Observació participant de les relacions que s’estableixen al grup format per 1r i 2n d’ESO a educació física.

-          Atenció individualitzada a dos nois de 3r que presenten necessitats educatives específiques, sobre tot en competències lecto-escriptores.

-          Participació a l’aula com a suport al/la docent.

 

Abans d’acabar aquesta entrada, i per no allargar-me més, vull destacar que, a primera hora i durant uns 25-30 minuts, es fa el que anomenen Grup Base. Es reuneixen nois i noies per cursos i fan un repàs del dia anterior, de les activitats properes, i de temes que els puguin interessar i al grup.

 

En alguna pròxima entrada, m’agradaria que conegueu com són les reunions d’equip i els espais de formació.

 

Fins la propera

Presentació

Hola,


Sóc, el Toni Dieste. Sóc educador social i, com vaig posar a la meva presentació al Forum, actualment treballo com a educador suplent en un centre educatiu de Justícia juvenil, però la major part de la meva experiència és com a educador social de centres oberts (recurs de serveis socials de primer nivell, d'atenció primària), que atenen, sobre tot, a infants, adolescents i joves, i a les seves famílies, en situació de vulnerabilitat o risc social, fora de l'horari lectiu. També he estat a CRAE (Centres Residencials d'Acció Educativa).


Com a part de la meva feina com a educador social, de fet un pilar fonamental, sempre ha estat la coordinació amb els centre i serveis educatius: escoles, instituts, EAP, CRP. No es pot entendre la feina d'educador social d'aquestes franges d'edat sense aquesta coordinació. En més d'una ocasió (força temps, de fet), he treballat, frec a frec, amb psicopedagogs i psicopedagogues.


Vaig començar les pràctiques obert a tot allò que em podien proporcionar, i tot allò que jo podia proporcionar, des de la meva experiència i des de la meva formació en psicopedagogia. És molt sorprenent la quantitat de coses que pot aportar la psicopedagogia a l'àmbit de l'educació social, i també a l'inrevés.


Motiva saber que, ara sí, puc posar en marxa la teoria i les formes de fer que he anat adquirint durant aquest temps.


Força en les pràctiques i ens trobem a l'espai virtual!! (de moment)


Salut
Toni