Petita reflexió.

Bones,


El passat dimecres, vaig participar en l'activitat d'Educació física amb 1r i 2n de l'ESO.
Sovint ens deixem endur per dinàmiques i inèrcies que dificulten que ens puguem fixar en petits detalls.
Ja vaig comentar que una de les demandes provenia, precisament, context, sobre tot relacional que s'estava generant a aquesta assignatura entre els alumnes de 1r i 2n, gens afavoridor de la realització de l'activitat i on cal esmerçar molts esforços per tal de continuar endavant.
Cal valorar més, penso, a aquells que, tot i els estímuls que reben i les relacions que s'estableixen i que pertorben la dinàmica, segueixen les activitats de forma motivada i autònoma. Crec que estic en una situació realment privilegiada per poder observar a aquests alumnes "desapercebuts", els nois i noies "fantasma" que no destaquen especialment, no donen problemes, o no sobresurten, però que tenen tot el dret de la nostra atenció.
Aquest ha estat el cas d'en P. i així ho he comentat amb la professora que, a la seva vegada, li ha transmès al noi: ha seguit correctament la classe, encara que no destaca per les seves capacitats físiques, amb esforç i passant desapercebut, a l'hora que mantenint una bona relació amb la resta.
Aquesta reflexió me l'he feta molt sovint al llarg de la meva vida professional. De vegades, per molt que ens ho recordem, ens perdem en el marasme i, jo personalment, de tant en tant, haig d'aturar-me i recordar-m'ho.


En la pròxima entrada, faré un breu seguiment dels dos nois amb els que treballem la lectura.


Fins aviat.