Més reflexions

Bones,


Al llarg dels diferents dies que he passat a l'escola, m'he pogut fer càrrec d'alguna classe i, per diferents motius, d'algun alumne diferent als de les demandes fetes.

Sovint, aquests petits encàrrecs de fer alguna classe, que personalment, agraeixo per la possibilitat que em donen de poder posar en pràctica els meus coneixements i habilitats (competències) com a docent (recordo que sóc educador social), venen donades per la base de l'ideari del Cintra: l'atenció tutorial. És a dir, la mediació que fan els docents amb l'alumnat de forma individual amb les dificultats de tota mena, sobre tot de relació, però també de progrés i adaptació en els processos educatius individuals, que implica una atenció el més ràpida possible i a la que es dóna prioritat.

Com a tota situació que pretén crear un context adient en el qual es pugui dur a terme un procés educatiu (parlo ara específicament de les situacions educatives) hi ha un establiment d'objectius comuns, una negociació, un coneixement, un establiment de "pacte" tàcit de relació, uns rols, un temps... La creació de context no és una cosa que es faci del no-res.

M'he trobat, doncs, que mentre aquest context s'anava perfilant, he hagut de posar totes les meves estratègies en marxa i, sovint en un procés d'assaig - error, trobar les més acceptades, consensuades, en definitiva les més adients (que no les platòniques, modèliques, de manual) entre totes les parts implicades: jo - els alumnes - els continguts.

Lluny, molt lluny, d'aquells "no em fan cas", "no es pot amb aquests", "no respecten res", "no els interessa"... sempre m'ho he pres com un "encara no he trobat el què i com" perquè responguem al "per què i per a què".

Trobo molt normal que tinguin actituds de mesura, tempteig: al cap i a la fi, qui es fica fins a la cuina a casa seva he estat jo. Cal que em donin permís i també sigui casa meva, sense oblidar-nos quin és el nostre paper i on estan els límits.

La part afectiva, relacional i motivacional són bàsiques per a construir el context, dins de l'acceptació i el respecte. Això no és, ni de bon tros, quelcom màgic que es dóna o no. Implica molta feina de reflexió i de compartir.